Introducció

El voluntariat és un fenomen social que creix dia a dia i que va molt lligat a la cultura de la participació, ja que és una de les seves formes d’expressió. D’altra banda, el creixement del tercer sector, i amb ell el de les entitats sense ànim de lucre i el de les entitats de voluntariat, han fet que la participació voluntària, com a expressió lliure de compromís amb la societat i la comunitat, estigui en el punt de mira de tots els agents públics i privats que tenen o veuen en aquesta realitat una manera de treballar en la línia dels seus objectius.

En l’àmbit de les administracions públiques, i atesa la seva amplitud, hi ha dues realitats molt clares en les quals aquest fenomen genera interès i complicitats, amb finalitats força diferenciades que mantenen un punt comú: impulsar la participació en la vida de la comunitat a través del voluntariat.

Les dues realitats són:

  • Les administracions públiques de govern: ajuntaments, consells comarcals, entitats supramunicipals, departaments de la Generalitat, etc., que veuen en el voluntariat una peça clau en el desenvolupament integral de les seves polítiques i dels serveis que despleguen, alhora que aquest fet permet conciliar la voluntat de participació de la ciutadania en favor de les necessitats de la seva pròpia comunitat, des del seu propi entorn, en relació amb el seu espai quotidià i la seva realitat. Com ja hem dit abans, en l’àmbit municipal o de departaments de la Generalitat, aquesta realitat entra en relació amb el desplegament de serveis que majoritàriament són d’atenció a les persones: residències, hospitals, centres de dia, centres penitenciaris, etc., que en la majoria dels casos són públics.
  • Els centres educatius: universitats, centres educatius de secundària i batxillerat, centres educatius de primària, per als quals, de manera genèrica, l’interès pel voluntariat rau en la mateixa finalitat educativa i en el fet que cal concebre l’educació de manera integral, tenint en compte el creixement de la persona en tots els àmbits de la dimensió humana, a banda del treball de valors com la solidaritat i el treball comunitari, que també permeten l’aproximació a aquesta realitat.