La Conferència final del Verso a Hongria tanca aquest projecteu europeu de tres anys, presenta les Recomanacions polítiques elaborades pels socis, i els plans de transferibilitat de les bones pràctiques de voluntariat.
La primera visita va ser al Banc OTP, que segueix una política de responsabilitat social corporativa (RSC). La responsable, Ms. Ágnes Galanits, va explicar com el banc impulsa activitats de voluntariat arreu d’Hongria de forma individual o en equip, amb treballadors del banc i també amb gent de fora. Són majoritàriament activitats de suport a infants amb problemes sociofamiliars o persones amb dificultats financeres. També ofereixen formació per al voluntariat.
A través d’un vídeo, van presentar als socis de Verso la segona pràctica de voluntariat, el Smiling Hospital Foundation, en què músics i artistes animen i amenitzen les estades dels infants als hospitals i ajuden així a una recuperació més ràpida.
Els estudiants voluntaris Ferenc Schulcz i Virág Vaski, van presentar el projecte de voluntariat del Museu Göcsej, que recupera relíquies antigues a l’assentament de Szentkozmadombja. La contribució dels estudiants de secundària, malgrat formar part del seu currículum escolar, obre les portes a involucrar el jovent en pràctiques de voluntariat, els ajuda a desenvolupar habilitats socials, a millorar la seva xarxa social i a ampliar el seu coneixement del món laboral.
La darrera visita va ser a l’Open-Air Village Museum, a Zalageszeg, un museu a l’aire lliure on voluntaris dinamitzen activitats pràctiques per als visitants relacionades amb la vida tradicional hongaresa.
A la conferència final es van presentar les Recomanacions polítiques, el document consensuat amb tots els socis que marca els grans trets de les mesures polítiques necessàries per impulsar i fomentar el voluntariat a escala europea, local, regional, nacional i estatal.
Del document es desprèn el compromís d’adoptar polítiques públiques que donin suport a les persones voluntàries i a les organitzacions de voluntariat, pel que fa al reconeixement social dels voluntaris, a la promoció del voluntariat, al suport econòmic i institucional i a la difusió i sensibilització. A més, s’apunta la necessitat d’elevar aquestes recomanacions a la Comissió Europea, i no sols als estats membres.
Pel que fa als plans d’implementació, cada soci va elaborar i presentar la seva proposta de transferibilitat de les bones pràctiques de voluntariat escollides del catàleg elaborat per Verso.
Catalunya va presentar el seu Pla d’implementació a partir de quatre bones pràctiques: dues de búlgares, una d’anglesa i una d’alemanya.
La proposta no és un document tancat, sinó una guia de treball flexible, que té en compte els agents socials, les administracions públiques, les entitats socials i empresarials, els usuaris i la societat civil que hi participa.
Una de les conclusions prèvies és que cada bona pràctica té característiques específiques d’acord amb el context en què s’ha desenvolupat: la legislació, la història, l’economia i el marc polític, social i cultural, i plantejar-se la transferibilitat completa de la bona pràctica és dificultós.
Per això, considerem la implementació a partir de transferir aspectes individuals de les pràctiques, ja sigui el model, el paper que fa el voluntariat, la tipologia de públic objectiu, la metodologia aplicada, les activitats que es duen a terme, l’àrea geogràfica de desenvolupament, les vies de finançament o la legislació aplicada.
El més important és que la transferibilitat esdevé una oportunitat per repensar la nostra manera d’actuar, la nostra metodologia i la nostra realitat.
En aquest sentit, Verso ha esdevingut una escola d’aprenentatge entre tots els socis. La capacitat de mostrar i compartir els nostres propis models i la capacitat d’apreciar i adoptar idees de realitats llunyanes, ens fan més oberts, flexibles i creatius a l’hora de repensar i millorar la nostra realitat i les nostres actuacions.
Un cop fet tot aquest treball exhaustiu, cal preguntar-se: i ara què?
El programa s’acaba aquest desembre, però la feina tot just comença.
Verso ha assentat les bases de criteris i indicadors per determinar què és una bona pràctica, ha proposat unes recomanacions polítiques que caldria aplicar, i ha elaborat plans d’implementació de les pràctiques més viables a transferir en els diferents contextos.
Ara el Departament de Benestar i Família farà el retorn de les conclusions extretes a les entitats, les organitzacions i la societat civil interessada per tal que es transfereixin els aspectes i les accions viables detectats.
Segurament no apreciarem resultats de forma immediata, perquè és un procés lent, però, amb el temps, detectarem la incorporació de millores gràcies a la transferibilitat de les bones pràctiques de Verso.