Adrià Compte, voluntari a l’Associació de Naturalistes de Girona

Adrià Compte, voluntari a l’Associació de Naturalistes de Girona

ecortinas

Em dic Adrià, tinc 25 anys i estic a l’Associació de Naturalistes de Girona com a voluntari des de fa aproximadament uns tres anys.

Quines aficions tens?
Jo estic molt vinculat al tema de tot el que sigui l’entorn natural, tot el que sigui sortir a fer excursions i conèixer aquest entorn és bastant el meu dia a dia. Això ho he vinculat molt al tema de la fotografia. Faig fotografia de fauna, de flora i també de paisatges. I també molt el tema d’ascensos, o sigui, estic molt amb ocells. No sé si la paraula seria ocellaire o ornitòleg. Però m’agrada molt el tema d’identificació d’espècies, l’observació d’aquestes i, si puc arribar a fer-ne la fotografia, molt millor.

Què has estudiat?
Vaig estudiar el grau de biologia aquí a Girona: després vaig fer un màster de biodiversitat a Barcelona. I ara mateix estic a punt d’acabar el màster en formació del professorat vinculat amb la biologia i la geologia. I ara faré el pas a l’educació secundària també dintre d’aquest món de l’educació ambiental per seguir una mica el fil.

De què treballes?
He treballat des de casals fins a escoles d’aquí de la comarca del Gironès, a través de la diputació de Girona.

Per què volies ser voluntari?
Jo des de fa molt de temps estic en el món del tema de la sostenibilitat, el tema reciclatge, i creia que participar en una entitat, en aquest cas com els Naturalistes de Girona, o els “natus” com ens coneixen aquí, podia ampliar el meu coneixement i treballar i arribar molt més enllà. Sempre sense oblidar la feina a nivell individual, però podent arribar a més gent, conèixer gent que pensa de la meva manera, o que té una ideologia semblant a la meva, en aquest cas de medi ambient, i poder arribar molt més lluny en aquesta tasca.
Ser voluntari, hi ha gent que diu que és una pèrdua de temps, o que gastes molt de temps, i no cobres… Evidentment. La paraula voluntari és que no ho fas per diners. Ho fas per uns altres objectius. I jo crec que, en aquest cas, és poder participar-hi. Poder formar-te tu com a persona i poder treballar per un bé comú per als altres. Perquè no és només per a un fi individual, sinó que acaba sent per un fi comú a tota la societat tant a nivell local com a nivell global, com intentem fer aquí els “natus” de Girona.

Com vas conèixer la teva entitat?
Vaig conèixer l’entitat a través de les xarxes socials, en aquest cas a través de Facebook, que antigament només tenia Facebook. I va ser una mica que anava seguint els actes que feien, les accions que feien. Fins que un dia vaig començar a participar-hi. I vaig dir: “va, els enviaré un mail”. Vaig enviar un mail i em van citar per fer una trobada de voluntari. I al cap de poc ja vaig entrar a la junta com a vocal i ara estic aquí, tant a la junta com fent de voluntari.

Quina és la tasca que fas a l’entitat?
Sobretot els primers anys les meves tasques encara eren difoses, no? Perquè estava coneixent l’entitat, m’estava formant, perquè dintre dels Naturalistes tenim molts temes: hi ha el tema de la defensa del territori, l’educació ambiental, biodiversitat. I una mica vaig trobant el meu lloc aquí dintre de l’entitat. Actualment participo dos cops al mes a les juntes com a vocal, que és el lloc on decidim una mica la línia estratègica, fem els debats, cap a on volem treballar, quins objectius volem aconseguir. A més a més, ara també estic com a coordinador i gestionant els voluntaris nous que entren, juntament amb la companya de l’entitat que és la Judit. I fem trobades de voluntaris també cada dues, tres setmanes intentant una mica dinamitzar això, fent una mica d’acollida, que sigui un espai més distès perquè hi pugui participar tota la gent. Que no ha de venir del món de la biologia ni molt menys. Pot ser gent que estigui interessada per un tema en concret. A més a més, porto una part de les xarxes socials. Els porto Facebook i Instagram. No ho faig tot, si no sobretot temes del casal, que també estem en un casal pel que fa a l’educació ambiental, temes també de voluntaris i també el tema del MidCat. Com a Naturalistes formem part de la plataforma en resposta al MidCat.

Un altre tema vinculat al tema de la fotografia és que jo faig fotografies de fauna, de fauna de l’entorn. I una manera interessant és fer-ne divulgació per mostrar-ho a tota la població d’aquí de la ciutat i dels pobles del costat. I aprofito aquestes xarxes, tant Facebook com Instagram per fer divulgació de fotografies de fauna i també de flora en algun cas.

Què t’ha aportat el voluntariat?
Jo, a nivell individual, ja feia coses per al medi ambient, per ser més sostenible, però faltava el plus aquest, i poder treballar en més aspectes i conèixer sobretot altra gent que treballi en altres àmbits. I ha estat una formació constant.

Què creus que has aportat a l’entitat?
Bueno, jo, vinculat una mica a això de la biodiversitat, de fauna, flora i descoberta i divulgació, crec que a l’entitat aporto aquesta part més de descoberta de l’entorn. Antigament ja es feien excursions i se segueixen fent. Però són excursions que són molt interessants i barregen temes culturals, socials, naturals, de territori… I jo li porto aquest plus quant a diversitat típica d’ocells que puguin passar pel nostre entorn, que tenim un espai privilegiat com és el riu Ter, mamífers, amfibis, rèptils, etc.

Un moment especial?
Bueno, de moments macos n’hi ha molts, no? Per això segueixo com a voluntari. I per això hi ha tants voluntaris en tantes altres entitats. Un bon moment, evidentment quan fas una xerrada i et ve molta gent, quan fas un debat i treus conclusions molt interessants. Però jo sobretot marcaria els moments en què ens trobem tots els voluntaris dels Naturalistes junts. Per exemple, un dia interessant és el dia de Sant Jordi, que muntem una parada. Aquell dia és guai perquè estem tota la gent junta allà participant d’una mateixa cosa. I també és un moment més distès, que no és a una junta, on has de parlar de molts números i de moltes coses. I, de vegades, surten les millors idees en això, en moments més tranquils, que no pas en debats més concrets, sinó que, un dia que no has de parlar de cap tema, poden sortir coses i evidentment fas més cohesió de grup i d’equip.

Hi ha hagut algun moment complicat?
Moments difícils, com a la vida quotidiana, evidentment sempre n’hi ha. Sobretot jo pensaria quan… Clar, som una entitat a qui, de vegades, ens envien molta informació de fora, d’altres entitats que volen participar, de l’ajuntament, que volen tractar diferents temes, etc. El tema és que es volen fer massa coses moltes vegades. Tenim moltes idees i moltes ganes de fer coses, però les mans són les que són; el temps és el que és, perquè som voluntaris i arriba un moment que no pots fer-ho tot. Ens agradaria, però no pots arribar a tot.

Com animaries una persona que no ha fet mai de voluntària?
Jo animo a tothom. A tots i totes, perquè els Naturalistes és un espai molt ampli. Treballem molts temes, com he dit. Treballem temes de consum responsable, d’educació ambiental, defensa del territori, biodiversitat i molts altres temes que… Tothom que tingui una mica de ganes de treballar en un tema, com he dit, no cal que siguis biòleg, ni que vinguis del món de la ciència. A l’entitat hi ha gent que ve del món de les lletres, ve del món de l’art, de diferents àmbits. Aquí pots participar-hi i, sobretot, és formació, és una formació constant.
El canvi que intentem promoure des d’aquí, des de qualsevol entitat, és que les coses es poden fer sense diners i sense que les facin els polítics o les grans empreses, sinó que som la gent els que hem de construir, que podem construir les coses si sumem esforços, amb una entitat o diverses entitats que puguem treballar conjuntament o no.