Alba Soler, voluntària a l’Orfeó Popular Olotí

Alba Soler, voluntària a l’Orfeó Popular Olotí

ecortinas

Em dic Alba Soler. Tinc 25 anys. Formo part de l’entitat Orfeó Popular Olotí des dels quatre anys.

Quines aficions tens?
M’agrada molt el teatre i ballar. Faig teatre des dels quatre anys i sempre he estat a l’Orfeó.

Què has estudiat?
He estudiat educació social a Girona.

De què treballes?
Ara estic treballant com a educadora en una residència a la Fageda.

Per què volies ser voluntària?
No m’he plantejat mai ser voluntària, simplement les circumstàncies m’han portat a ser-ho. I, bueno…, estic molt contenta que m’hi hagin dut. Perquè realment aquí em sento molt a gust.
Per mi, ser voluntària és aconseguir el que a tu t’omple de la vida a partir d’ajudar les persones a fer una activitat conjunta, amb un grup de persones amb qui t’hi sents bé i treballar en equip bàsicament. El treball en equip és una de les coses que més m’agrada de les entitats i del voluntariat en general.

Com vas conèixer la teva entitat?
Vaig conèixer l’Orfeó Popular des de molt petita, perquè els meus pares ja hi havien estat vinculats a través de les sardanes i també del teatre. I els meus pares, quan jo tenia uns dos mesos, ja em vam portar damunt d’un escenari a fer Els pastorets, que es fan encara ara a l’Orfeó Popular Olotí.

Quina és la tasca que fas a l’entitat?
Tots intentem fer-ho tot, perquè és una entitat que està molt viva a la ciutat, i on es fan molts actes; llavors ens ho intentem repartir. Sí que jo m’ocupo més de la part dels més petits i dels joves. Perquè s’hi sentin atrets i perquè vinguin a l’entitat nens petits i joves. I fem una obra anual cada any i després també faig teatre amb el grup.
La meva tasca principal és tirar endavant l’obra de teatre tant dels nens com dels joves. Perquè estem intentant que els joves d’Olot i els nens trobin en l’Orfeó un lloc on se sentin com a casa i puguin fer diferents activitats. Perquè no només fem l’obra de teatre, sinó que també fem Els pastorets. I també des de fa uns anys fem gimcana per donar-nos a conèixer a la ciutat.
Nosaltres, al setembre, intentem contactar amb les famílies. Si els nens tenen ganes de tornar-hi, si es volen embarrancar en aquest barco tan gran que intentem crear. I, llavors, intentem marcar uns dates. Sí que, des de l’any passat, per exemple, vam fer una gimcana de Halloween, perquè així comencem a tenir contacte amb els nens que formaran part de l’obra després. Llavors, per Nadal, fem Els pastorets, que la directora sempre em diu: “Alba, amb quins nens podem comptar?”. És una obra en la qual té cabuda tothom. I, després, comencem a preparar la que realment serà amb els nens. Això ens ajuda, perquè en aquests tres mesos d’abans podem veure com són els nens, quin caràcter tenen, i podem situar-los més o menys en un personatge de l’obra que farem.

Què t’ha aportat el voluntariat?
Primer, creixement personal, perquè crec que he millorat en certs aspectes de la meva vida i això és gràcies al teatre. I també la meva colla d’amics, que també és aquí, entre moltes altres coses.

Què creus que has aportat a l’entitat?
Jo penso que, a l’entitat, li he aportat aquesta figura que crec que tota entitat necessita, que és intentar aconseguir nens perquè es quedin a l’entitat quan siguin grans.

Un moment especial?
Un moment en què hagi disfrutat molt. Un que comentem sempre amb els meus amics és quan ens quedàvem a dormir de petits. Quan la Maria Pilar era la presidenta i la que ens feia teatre a nosaltres, ens convidava un cap de setmana a dormir aquí on som ara. I era superdivertit perquè, a part de fer teatre, fèiem jocs, dormíem poc, però era molt divertit.

Hi ha hagut algun moment complicat?
Crec que tota entitat té alts i baixos, i més una entitat que té més de 100 anys de vida, que ha passat per moments bons i moments dolents. Ara ho intentem fer el millor possible perquè sigui un dels bons moments.

Com animaries una persona que no ha fet mai de voluntària?
Crec que tota persona té una afició. Si té ganes de fer voluntariat, jo l’animo que ho faci perquè és molt gratificant que ho faci. Qualsevol afició, qualsevol virtut, es pot convertir en un treball de voluntariat.