Àrea privada
Contacte
Tinc 57 anys i des dels 20 anys, des de l’any 1980, estic de voluntari, en porto ja 38 en el grup d’esplai Blanquerna. He estat de voluntari sempre en el Blanquerna, a part d’altres entitats. He desenvolupat en el grup d’esplai diverses responsabilitats i, en els darrers anys, l’estic presidint; soc el president de l’entitat, i intento desenvolupar i dur a terme la visió i la missió de l’entitat.
De què treballes?
Jo vaig estudiar magisteri, quan era jove. Posteriorment, vaig fer psicopedagogia, però curiosament no he fet allò que la gent entén com un mestre ni com un psicopedagog. Els estudis tant de magisteri com de psicopedagogia m’han permès desenvolupar-me en la meva tasca, que quasi sempre ha estat enfocada principalment al camp socioeducatiu o a la millora educativa.
Vaig començar treballant en un centre obert de la ciutat, un centre obert municipal. Posteriorment vaig fer de voluntari fora del país. En tornar, vam tornar a constituir un altre centre obert primer del Departament de Justícia, després Benestar i Família. I, posteriorment, vaig ser el màxim responsable d’una entitat educativa reglada de la ciutat, i era l’última responsabilitat de la mateixa.
Quines aficions tens?
Una de les màximes aficions ha estat tot just la meva feina. He tingut la fortuna de treballar en allò que m’ha agradat i desenvolupar-me en allò en què he treballat. I això, poca gent ho pot dir, no? Hi ha molta gent que m’ho diu i, a més a més, també en el món que he treballat m’ha permès desenvolupar-me en el meu món de voluntari. O sigui que la meva vida quasi personal, laboral i de les aficions que tinc, moltes vegades s’han conjugat, no? Quan estava en el centre de menors, la conjugació entre el centre de menors i l’esplai Blanquerna ens permetia desenvolupar moltes activitats a favor dels infants. Llavors, no ho sé…, era la mateixa vocació, era el desenvolupament constant de cada cosa en el món del voluntariat com en el món laboral. El mateix en el camp de l’ensenyament, el mateix.
Com vas començar a ser voluntari?
Vaig començar sent jove, amb 20 anys, que és l’edat de la revolució o del ser revolucionari. Si no s’és revolucionari de jove, a la meva edat ja no se n’és tant, no? I nosaltres som les restes del maig del 68. Per tant, en tots nosaltres n’hi havia…, en un grup de joves, hi havia la mentalitat de com poder fer un món millor, de com transformar un món millor. Vam fer diferents proves i experiments de diversos tipus. Al final, el tema de Blanquerna va ser el que ha tingut més recorregut, però sempre era estar el pensament de com fer…, a veure… El que està clar és que el món no el transformarem, però, com diu el món ecologista, pensem en global i actuem en local. Per tant, al nostre nivell, què és allò que podem fer per fer aquest món millor. I només serà una goteta, però, bueno, serà la nostra goteta, i serà una taca més de la paret blanca que farà que la paret sigui tota blanca.
Què significa ser voluntari?
La paraula voluntari és un poc complexa perquè, de vegades, hi ha gent que parla de professionals. I dic, s’és tan professional sent voluntari com cobrant. Per tant, no és un tema de professionalitat. Jo entenc que la voluntarietat és no només donar hores, que ja és important, sinó donar-se en aquestes hores. Per tant, hi ha temes que potser veus en una persona professional que té esperit voluntari. Per exemple, un mestre no és aquell mestre que té només la funció d’acabar les classes i se’n va, és aquell que, dins de les seves hores, es dona a ell mateix. Per tant, jo entenc que el voluntari és aquell que dona aquest plus de qualitat que és no només fer allò que un vol fer, sinó donar-se sent allò que fa.
Com va començar l’entitat?
Teníem 20 anys; teníem ganes de fer alguna cosa des de les nostres inquietuds i, com al principi vam començar fent activitats, i d’allí va néixer primer un nom i després en els anys vam canviar i vam posar-hi Grup d’Esplai Blanquerna. Per tant, vam ser els creadors de l’entitat els anys 1980-1982, que va ser aquest moment en què vam començar les activitats i ja vam regularitzar tots els estatuts. I bueno, des de llavors hem estat actuant i funcionant en els principis que des d’aquell moment es maneguen o quan la missió en aquell moment ja s’endevinava.
Quina és la tasca que fas a l’entitat?
Jo dic que, al llarg d’aquests 38 anys de voluntariat, la tasca ha estat molt variada: de monitor de casals de colònia, muntant, organitzant activitats, de director, tal i tal… Però, en aquests moments, ja amb 57 anys, em costa un poc més anar en tendes de campanya, dormint amb els joves i els infants aquí o allà, em costa un poc més, em fa un poc més mal el cos.
La meva tasca com a president es tracta de dues coses: mirar que la missió i la visió de l’entitat continuï, però permetent que altres puguin desenvolupar tot allò que nosaltres vam fer quan podíem. Per tant, es tracta de seguir permetent a la realitat d’avui que joves d’aquests moments, del temps actual, puguin seguir creant i recreant-se fent un món millor per a la gent més vulnerable.
Què t’ha aportat el voluntariat?
Home, jo crec que el voluntariat, en el meu cas, m’ha dut una forma de vida, és l’essència de la meva vida. En les meves feines, cobres perquè has de cobrar, però abans deia que el que aporta el voluntariat no és només que tu dones hores, sinó que et dones en aquestes hores. Per tant, aquesta visió del voluntariat, de la transformació, de donar-te en les hores, el que m’ha aportat és que tota la meva vida sigui així. Allí on hagi estat, crec que he hagut d’haver fet el món millor i a més m’he donat en allò que estic fent… Tant és la tasca que realitzi. Tant és en el món professional com en els altres àmbits. Per tant, això és l’aportació més profunda que et dona el fet de ser voluntari. Per tant, crec que és important l’experiència, conjuntament amb la d’altres, de cara a aquesta construcció d’allò que considerem una societat més justa, més equitativa, més igualitària, amb més d’oportunitats per a tothom.
Un moment especial?
Ostres!, són molts, els moments bonics i emotius. Bueno, tinc un crío molt emotiu a Muri. I era del Blanquerna…, va ser un moment dur de la vida i una pèrdua personal, un nen que va vindre aquí… –Jo vaig ser voluntari del tercer món–, que va ser adoptat, que va ser monitor del Blanquerna, que continuava la meva tasca d’alguna manera, però va faltar… Juntament amb ell, algun altre monitor que ja no hi són. Llavors, el record d’aquells que han passat, que van deixar la seva petjada… és de coratge continuar fent allò que hem de fer.
Com animaries una persona que no ha fet mai de voluntària?
Que s’arriben a preguntar, vols viure, vols viure? Si vols viure, apunta’t. A fer què? Tu mateixa. En el Blanquerna ve gent que diu: “jo, què podria fer?”, i jo dic: “i tu, què vols fer? Què vols fer a favor dels altres?” Això està claríssim: què vols fer a favor dels altres? A veure, tots tenim una sèrie de valors, capacitats, habilitats, potencialitats. Si no es donen, es moren, es podreixen. Si algú sap explicar acudits i no els explica, no serveix per a res. Si tu tens unes capacitats i no les desenvolupes, no les treus, no serveixen per a res si no les dones als altres. Per tant, quan venen aquí, dius: “tu què vols fer? Nosaltres t’ajudarem”. “Ostres, a mi m’agradaria, jo què sé…, per exemple. Una gent que fa reforç d’idioma a immigrants. Val, doncs nosaltres t’ajudarem a organitzar això i estructurar-ho. Per tant, vols viure? Pensa en allò que t’agradaria fer, i nosaltres t’ajudem a tirar-ho endavant.
La vida té un sentit quan et dones als altres. És el màxim sentit. Per tant, tothom té capacitats i potencialitats, mira quines tens tu. Vols viure? És portar-les de cara als altres. Tens dificultats? T’ajudarem perquè les puguis desenvolupar. Però seguríssim que tothom té alguna cosa que pot donar i pot aportar als altres. I com més altruista és això que fas, més et rasca profundament a tu mateix. Perquè, de fet, tot ho hem rebut gratis. En la mesura que tu dones tot gratis, et realitzes com a persona. Per tant, perquè siguis feliç, sigues voluntari.