Àrea privada
Contacte
Em dic Maria Lladó, tinc 71 anys. Soc de la Fundació Santa Teresa del Vendrell i soc voluntària des que tenia 18 anys.
Quines aficions tens?
Les meves aficions són anar a caminar, que m’encanta; la jardineria, també m’agrada molt, i llegir, però llegir segons què. O sigui, soc una mica selectiva, perquè si és novel·la, ha de ser una novel·la que em caigui bé.
Què has estudiat?
He estudiat quiromassatge. Vaig fer la primera part del batxillerat. Vaig fer comerç. I llavors he fet medicina alternativa.
De què treballes?
He estat quiromassatgista… durant 45 anys.
Per què volies ser voluntària?
Vaig començar a ser voluntària perquè neix de mi. És una cosa que ja la porto dintre. I m’hi sento molt bé.
Per mi ser voluntària és… Aviam, no és un repte. És un sentiment. És una ajuda als altres. És, doncs, humanitzar una mica l’ésser humà. Per mi és això.
Com vas conèixer la teva entitat?
Fent txikung. El txikung és una espècie de gimnàstica… no és gimnàstica exactament…, que ve de la Xina. Llavors, allà feia txikung i em vam demanar si volia fer de voluntària amb una persona que volia anar a fer txikung. No podia anar-hi sola i si la podia acompanyar. I dic: és clar. I així vam començar al centre de Santa Teresa.
Quina és la tasca que fas a l’entitat?
Doncs jo vinc a buscar una persona, que ella té ganes de fer txikung, i no pot anar-hi sola, doncs jo la vinc a buscar, marxem totes dues cap allà, fem el txikung i després jo l’acompanyo a l’entitat. Llavors jo la deixo. I aquesta és la meva tasca.
Un cop cada 15 dies hi dedico un matí… Preparo persones que ho necessitin… ells ho demanen, ells ho volen, per fer-s’hi un massatge. Hi ha persones a qui els fa mal l’esquena, en d’altres és la circulació de les cames. I llavors jo desenvolupo el que he fet tota la meva vida.
Què t’ha aportat el voluntariat?
Això m’aporta moltes coses. O sigui, m’aporta que creixo. Cada dia em fa créixer més. Conec moltes persones molt diferents de mi. Però m’estan fent més gran. I em sento molt bé.
M’aporta tantes coses. M’aporta satisfacció, enriquiment molt humà, em sento molt bé, soc feliç. És que m’aporta tot això: és molt. Jo quan soc aquí, m’oblido de tot. Jo estic fent això perquè és una entrega. A més a més que la meva feina ja ha sigut sempre una entrega. Perquè a mi m’ha agradat molt. O sigui, ser quiromassatgista m’ha encantat. I llavors, poder-ho donar així, encara més.
Fer voluntariat és humanitzar l’ésser humà, perquè estem molt deshumanitzats. Hi ha un materialisme molt gran.
Què creus que has aportat a l’entitat?
Jo aporto la meva experiència, però després…, això crec que haurien de dir-ho ells.
Un moment especial
N’hi ha hagut tants, que no sé buscar-ne un de concret. Jo em sento molt bé. O sigui, jo quan faig aquesta tasca, estic bé. No puc dir res més.
Hi ha hagut algun moment complicat?
No. No he tingut mai cap. I si n’he tingut mai algun, ni me’n recordo. Ha d’haver estat molt minso.
Com animaries una persona que no ha fet mai de voluntària?
Si ella ho sent, que ho faci. Sentirà una satisfacció grandiosa. Se sentirà molt bé. Però no és cap repte, eh? És una cosa que ha de sortir de tu. Però és que se sentirà molt bé. I al cap d’un temps de fer-ho, ella mateixa se n’adonarà i sortirà enriquida. Però ha de buscar el que a ella li vagi.