Àrea privada
Contacte
En motiu de la celebració dels 30 anys de vida del Pla de Formació de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya (PFAVC) parlem amb el Luismi Castillo, director i docent de l’escola de Colectic, una de les 16 escoles que imparteixen cursos del Pla.
Colectic forma part del Pla des de l’any 2012. Ofereix formació relacionada amb la formació en línia per sé, i vinculada a la comunicació i difusió de les entitats.
Quants docents imparteixen cursos del Pla en aquest moments? Quina és la principal fortalesa del vostre claustre?
Actualment, comptem amb un equip de vuit docents que imparteixen els cursos dins del Pla.
La principal fortalesa del nostre claustre és la seva àmplia experiència i expertesa. Les docents treballen directament en àmbits dels quals ofereixen formació, la qual cosa els permet aportar una visió actualitzada, pràctica i amb un coneixement de primera mà.
Què representa per a vosaltres ser una escola del Pla?
Representa una oportunitat, una porta oberta. I alhora ens permet oferir temàtiques que per les seves característiques no són molt comunes a l’àmbit del voluntariat, però que pensem que poden tenir impacte en el desenvolupament de les entitats que es nodreixen de voluntariat.
Quin valor té per a vosaltres que el Pla hagi arribat als 30 anys?
És un reconeixement de la seva importància i de la seva vigència. Mantenir-se 30 anys no pot ser només fruit d’una casualitat. Si encara és present és perquè encara és capaç de buscar i donar respostes a la societat.
Que destacaríeu de l’evolució del Pla en aquests 30 anys?
En el moment actual, a banda de donar respostes a necessitats presents i de futur, la capacitat de posar en valor i reconèixer el treball voluntari en clau competències. La persona voluntària no rep una compensació econòmica però aporta professionalitat a la seva tasca, ja sigui perquè es forma pensant en millorar com a voluntària, ja sigui perquè trasllada el seu bagatge personal i laboral a la tasca de voluntariat.
Identificar i fer emergir aquestes competències (i reconèixer-les) és de justícia amb el voluntariat.
Com els cursos que impartiu contribueixen en la tasca del voluntariat i associativa?
Com diem, el voluntariat aporta la seva professionalitat basant-se en el seu bagatge personal, acadèmic, laboral… però no sempre és suficient. Les entitats a les quals arriba el voluntariat no sempre disposen d’un equip propi o extern de comunicació, però tenen aquesta necessitat de ser-hi presents, per exemple a les xarxes, per poder continuar oferint el seu servei. Requereixen de persones que malgrat siguin voluntàries tinguin unes competències que ajudin a què això sigui una realitat, que tinguin un impacte i puguin arribar a més persones.
Per altra banda, algunes entitats amb serveis formatius impartits per persones voluntàries poden voler oferir aquests serveis més enllà de la presencialitat, llavors nosaltres podem dotar-les d’eines per tal de fer una transició, transformació o diversificació de la seva oferta cap a la formació en línia, ja sigui mitjançant el coneixement de plataformes amb aquest objectiu o bé adequant els seus continguts a aquests altres entorns.
«Mantenir-se 30 anys no pot ser només fruit d’una casualitat. Si encara és present és perquè encara és capaç de buscar
i donar respostes a la societat»
Perquè creieu que la formació del voluntariat i associativa és important?
L’acció del voluntariat és materialitza en el «present» de la societat, per tant la resposta d’aquest a les necessitats que es detecten ha de ser actual, vigent, d’acord amb els temps.
Això no vol dir, però, perdre de vista els nostres principis i fer un voluntariat «pret-a-porter». Per exemple, nosaltres volem donar resposta en temes de comunicació i formació però sempre ho fem a través de l’ús d’eines lliures, amb llicències obertes, perquè això forma part del nostre ADN com a entitat, i el discurs que hi ha al darrera d’aquestes eines ens sembla necessari incorporar-ho a l’acció social. No tot s’hi val.
Quin ha estat el principal repte per a vosaltres, com escola, en aquesta anys del Pla?
Malauradament, omplir els cursos. Portem un temps que no podem dur-los a terme per manca d’inscripcions.
Entenem, però, que són temàtiques molt específiques i per moltes entitats passen a un segon terme (o tercer, o…), o directament no són aplicables en el seu moment actual i les prioritats són unes altres.
Segons la vostra opinió, quin seria el principal repte a entomar en un futur immediat?
Ser capaç d’arribar a més gent.
